Catalunya no té mare...

Avui us escriure una poesia. Aquesta poesia la vaig sentir pr primera vegada quan devia tenir uns tretze anys. Desde llavors em vaig sentir molt més catalana. Tambè desde llavors vaig desitjar la independència de Catalunya més que mai. L'autor d'aquesta poesia es Antoni Albà, un home de Seròs.


CATALUNYA NO TÉ MARE

Catalunya no té mare
Catalunya te madrastra
és la filla mal volguda
és la filla criticada

Perquè si Espanya és la mare
qui són els nostres germans
si per tot arreu d'Espanya
murmuren del catalans.
Que som nosaltres, absoluts,
explotadors, egoïstes
ens miren tots amb menyspreu
i ens diuen separatistes.
Separatistes, per què?
¿Com ens podem separar
si de cada trebta persones
tretze parlen el castellà?

Tenim gent d'Andalusia,
d'Extremadura, Murcians,
de les illes de Mallorca,
de Lleó, de Castellans,
Bascos, Navarresos, Gallecs,
Asturians, Aragonesos;
Canaris i Valencians

Tenim gent de tota Espanya
i Catalunya portan dol;
del anys quaranta als cinquanta
et deien "habla Español".

Si estem dintre de Catalunya
ningú no ens podra privar
ni amb totes les amenaces
que parlem el català

Respectem les nostres llengües
pero la nostra llengua també
perquè un poble sense una llengüa
es pot dir que no té res.

Un poble que canta i balla
plora, gemega i treballa
no sé quin delicte té.


Així que regions d'Espanya
si sou els nostres germans
no critiqueu com fins ara
sempre feu dels catalans
que Catalunya és la mare
i no l'heu d'abandonar
Que cridi visca Catalunya
el que sigui CATALÀ.



--desca--